Ostreopsis és un gènere de dinoflagel·lades bentòniques tropicals que produeixen palitoxina (PLTX) i anàlegs, una de les toxines marines no proteiques més potents. Aquestes espècies epífites es troben en aigües somes formant un mucílag que recobreix macroalgues, coralls i roques. A les zones tropicals, l’Ostreopsis s’ha relacionat amb intoxicacions causades per la ingestió d’aliments marins contaminats. La potencial expansió d’aquest organisme tòxic en aigües temperades, incloent-hi la Mediterrània, pot ser conseqüència de l’escalfament global i els impactes antropogènics a la zona costanera. Des de finals dels anys 90, les proliferacions recurrents d’Ostreopsis s’han associat amb brots d’irritació lleu de les vies respiratòries de les persones que estan diverses hores a la platja, i constitueixen un problema emergent tant de salut humana com del medi ambient, amb impactes potencials en el turisme i l’aqüicultura..
A la Mediterrània, s’han realitzat esforços nacionals i internacionals per a comprendre la dinàmica i els impactes de les proliferacions d’Ostreopsis. Tanmateix, continua havent-hi importants incerteses que dificulten la determinació del risc potencial d’aquests esdeveniments per al medi ambient i la salut humana, que afecta la implementació de plans de gestió i prevenció.
OstreoRisk es centra en tres objectius:
1) Identificar els compostos produïts per la comunitat d’Ostreopsis per tal d’explicar l’associació temporal entre la dinàmica de la proliferació i la simptomatologia irritativa en els éssers humans.
2) Investigar la possible transferència de toxines a través de la xarxa alimentària per determinar el risc potencial d’intoxicació per la ingestió de productes marins contaminats, així com el risc de mortalitat de la macrofauna marina.
3) Desenvolupar canals de comunicació per informar el públic en general, els usuaris finals i els responsables polítics sobre els brots d’Ostreopsis i dissenyar protocols d’alerta per minimitzar els impactes sobre la salut.
La investigació es porta a terme a la costa nord-oest de la Mediterrània, on anualment es produeixen proliferacions d’Ostreopsis. Es realitzen experiments de laboratori, però principalment, estudis de camp pluridisciplinaris amb col·laboració amb els usuaris finals i les autoritats de salud pública.
